Es presenta l’informe ‘Camins que convergeixen: joves i empreses davant del repte del talent’, elaborat per KPMG i la Fundació Princesa de Girona en col·laboració amb la Fundación Universitaria San Pablo CEU i Enagás.

Gairebé 8 de cada 10 empreses, en concret el 75%, tenen dificultats per incorporar el talent que requereix, xifra que puja al 84% en el cas de les considerades grans empreses, amb una facturació superior a 200 milions d’euros, i és especialment elevat a les companyies tecnològiques, amb un 93%. Aquestes són les conclusions principals de l’informe ‘Camins que convergeixen: joves i empreses davant del repte del talent’, elaborat per KPMG i la Fundació Princesa de Girona en col·laboració amb la Fundació Universitària San Pablo CEU i Enagás.

Juanjo Cano, president de KPMG a Espanya, destaca que l’informe constata l’existència d’una bretxa entre les capacitats que demanen les empreses i la formació amb què els joves s’incorporen al mercat laboral. Aquest fet, a més de comprometre les perspectives de futur dels nostres joves, frena el creixement del nostre país, en un moment en què cal impulsar la transformació de la nostra economia cap a un model digital i sostenible. La solució a aquest repte passa per una col·laboració més gran entre administracions públiques, institucions educatives, empreses i societat civil, fonamental per potenciar el talent dels nostres joves en un entorn en permanent canvi”.

Per a Francisco Belil, president de la Fundació Princesa de Girona, “en l’actualitat, les empreses valoren, més enllà de la competència tecnològica dels treballadors, cada cop més, les habilitats cognitives, la capacitat de pensament crític i creatiu, de comunicació, d’innovació, d’autogestió i treball en equip o la seva habilitat per resoldre problemes. Tot això, disciplines que no s’adquireixen a la universitat. Així que tenim la responsabilitat com a societat de saber capitalitzar i activar el talent dels joves”. Per Belil, “hem de trobar més i millors polítiques d’orientació laboral, més primerenques i que fomenti l’ocupabilitat a través de la formació professional, per exemple. Hem de lluitar contra la desocupació juvenil i la crisi d’ocupació, replantejar el nostre sistema educatiu, reforçant-ne les fortaleses i cobrint-ne les mancances, i hem d’escoltar el que necessiten les empreses”.

Les previsions de les empreses apunten que la situació no s’alleujarà a curt i mitjà termini: el 76% creu que és previsible que les dificultats per incorporar el talent necessari s’incrementin l’any 2030. Això és molt preocupant, atès que el 78 % dels enquestats considera la manca de talent com un dels principals riscos per a la sostenibilitat del negoci.

Com a conseqüència, el talent s’erigeix com a eix estratègic de les agendes corporatives: el 71% coneix amb claredat les capacitats que necessitarà per abordar els reptes del futur i un 87% ha engegat iniciatives de reskilling i upskilling o les té planificades a curt i mitjà termini.

El gap dels perfils tecnològics
Tant les empreses com els joves coincideixen a assenyalar que la preparació de les noves generacions que s’incorporen al mercat laboral no s’ajusta a les necessitats de les empreses. Així ho asseguren el 42% de les organitzacions enquestades, percentatge que puja fins al 52% en el cas dels joves. Aquests, a més, posen èmfasi en la necessitat d’avançar cap a una concordança més gran entre la formació que reben i les tasques que hauran d’afrontar al llarg de les seves carreres professionals.

Les empreses demanen cada cop més perfils tecnològics que, tot i ser més atractius per als joves, són els que registren una bretxa de talent més àmplia. Segons les companyies participants a l’estudi, els gaps de talent més grans es produiran en els especialistes en intel·ligència artificial i machine learning (70%), els experts en ciberseguretat (69%) i científics i analistes de dades (66%), desenvolupadors de programari i aplicacions cloud (63%) i especialistes en tecnologia i transformació digital (60%).

A l’informe també es proposen 25 iniciatives per reduir aquest gap, que s’emmarquen en cinc àmbits d’actuació: la transformació del sistema educatiu amb estratègies integrals a llarg termini, la identificació amb un enfocament global dels rols i les competències necessàries, la potenciació de beques i pràctiques, la promoció d’espais de col·laboració entre empreses i institucions educatives i, finalment, l’orientació professional primerenca per ajudar els joves a optimitzar la presa de decisions respecte a la carrera professional.

Aquest estudi està basat en les respostes obtingudes en una enquesta realitzada entre els mesos de setembre i octubre del 2022 en què han participat 106 empreses i 117 joves i es completa amb entrevistes a directius i les conclusions extretes de tallers amb joves.

Si vols consultar l’informe, fes clic aquí.